Em pots tallar les mans i el cap si vols
Tampoc sabria què dir-te
si vols em tallo les venes mentre follem
perquè vegis que encara estimo.
tota la pluja embolcallada dins les paraules;
confoses, tristes, estúpides.
La vida és;
confosa, trista, estúpida.
Però ahir reia sol a l'autobús,
i si t'haig de ser sincer
em fa falta ben poc per saltar d'alegria,
M'emmarco dins d'aventures
i no cardem; anar cego mola.
És la màgia de la boira,
a vegades és millor no veure el mon.
Dóna'm la pastilla
i deixa'm marxar de mi,
però a mi no em fa falta.
Em vols confondre o ni tan sols tu has preguntat?!
Tu m'estimes?
Jo?
No veig una merda.
és boira o formigó?