A vegades em llevo i no tinc memòria. No sé a quin moment de la meva vida estic. L’habitació està fosca i tinc els ulls tancats, i no sé a quin quarto estic; d’entre tots els quartos que he dormit al llarg de la meva vida, no sé a quin estic.

No tinc edat ni context. Començo a viure sense saber el meu present. I aquests pocs segons que passen, abans no aconsegueixo situar-me, són tan inquietants com alliberadors.