Quin… quin aire tan ple de cadàvers..És, com quan les mans ploren per dintreSempre tan buides, tan plenes d’ortigades. Aquell dia vaig respirar. No és que m’enganyi recordant-lo,però tota la resta sembla pols. EllsDins la piscina, es feien un petó.Se’l feien dins la piscina,I jo plorava de por. De compassióvull dir.Tot enriolat plorava. Mira’ls, els… Continueu llegint Monòleg per la Marta