Tota aquesta il·lusió
que em fa veure’t,
la guardo una mica
perquè no t’espanti.

Que quan somrius
tot de cavalls galopen junts camp a través,
però no t’ho dic.

I no et puc dir
que quan et toco
s’estén la llum sobre les muntanyes
i les planes,
i és només un trosset del què sento.

Tot això no t’ho puc dir
perquè et faria por ferir-me,
o tenir-me,
i jo et vull lliure.

Et vull amb mi i lliure.
Però sobretot lliure.