Em pots tallar les mans i el cap si vols
Tampoc sabria què dir-te

si vols em tallo les venes mentre follem
perquè vegis que encara estimo.

tota la pluja embolcallada dins les paraules;
confoses, tristes, estúpides.
La vida és;
confosa, trista, estúpida.

Però ahir reia sol a l'autobús,
i si t'haig de ser sincer
em fa falta ben poc per saltar d'alegria,

M'emmarco dins d'aventures
i no cardem; anar cego mola.

És la màgia de la boira,
a vegades és millor no veure el mon.

Dóna'm la pastilla
i deixa'm marxar de mi,
però a mi no em fa falta.
Em vols confondre o ni tan sols tu has preguntat?!
Tu m'estimes?

Jo?

No veig una merda.
és boira o formigó?