La gent que no es troba

Tota la gent que no es troba
es va cargolant en un racó
i s’asseca a poc a poc.
Llavors el vent els arrossega
com si fossin fulles seques
i es trenquen a trossets.
I al cap d’un temps,
quan ja fa molt que hi són,
una ventada s’ho emporta amunt,
i el sol hi brilla com mai
i els entén i plora per dins,

i els estima profundament.

sms a les 6:41 am

1- el cor a la maleta i un pulmó a cada ma, estàs cançat.
2- la mirada tremola, té presa i li fa por que la coneguin.
3- una ma s’abraça a una bossa de carbó, estava molt sola.
4- l’amic té els ulls cosits a terra, no t’ajuda.
5- corre amb el nas, si tens por pots tancar la boca, que ningú ho sàpiga.
6- si no et va bé -la vida és una merda!-
7- Jo t’estimo.