Que no s’acabi mai

Sabem que no pot ser,
que serà millor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Hi ha la resta del món
i l’allau entre tu i jo,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Ens hem despedit tants cops
que és menys trista la tristor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Que no s’acabi mai,
que és cristal·lí com sempre.
És sincer i és ple de foc
com ho va ser el primer cop.
Hi ha tot el que cal fer
i el que serà millor,
però que no s’acabi mai

aquest últim petó.

Guillem Ramisa amb Ernest Crusats (La iaia) – Marxar

El setembre passat, abans de que en Toni López marxés cap al Carib a viure la vida, vàrem gravar aquest vídeo a la terrassa de casa l’Ernest. És una cançó que vaig fer al llarg d’uns viatges. La guitarra la vaig composar estant a les muntanyes del sud d’Àustria; havia penjat l’esbós amb el nom de “Les muntanyes d’Àustria“. I la lletra la vaig fer estant (i just al tornar) als Estats Units. El primer vers el tenia clar des del principi: “Al marxar tot se’n va“. Viatjant amb tren o amb bus, al mirar per la finestra, sembla que sigui el paisatge el que marxa cap enrere. Això em feia gràcia perquè de fet, al marxar, les coses s’allunyen de tu i les pots veure des d’una distància nova.

La col·laboració amb l’Ernest Crusats va sorgir del festival benèfic de la Creu Roja “Junts Sumem”, a l’Atlàntida de Vic. Allà jo i ell vàrem actuar junts i aquesta va ser una de les cançons que vam preparar. Des del primer moment vaig pensar que els seus coros hi quedaven genials.
No cal que digui que per mi és tot un orgull poder cantar una cançó amb l’Ernest. El considero un amic important i penso que és un gran artista.

Marxar

Al marxar
tot se’n va
només tens

el que sens

i els records
de la gent
sort n’hi ha
d’estimar

Aquest sol
hi és per tots

tens els ulls
plens de flors

dins el bus
assegut
em sap tan greu
tenir-te lluny

La vida pot
anar només endavant

Sempre estàs
massa enllà
no et puc

arribar a tocar

Vas marxar
i tot se’n va
però sort n’hi ha
d’estimar.

 

El crític-larva

Obre bé la boca,
i des del teu cau soterrat al fons de tot,
ves traient merda.
De tant en tant, potser notaràs un rajolí
d’orina amb el que et faig “canasta”
i et costa articular els mots,
però tu no deixis d’intentar-ho.
Recorda, però,
que des del teu forat de cuc, encongit i agre,
hi ha una cosa que no seràs capaç de destruir:
El que jo faig
ho faig amb bona intenció.

Presentació de “Deu mil tardes” a Roda de Ter

Aquest diumenge a les 7 de la tarda presentem “Deu mil tardes” a Roda de Ter.
Personalment aquest llibre te un gran valor per tota l’experiència que va suposar fer-lo; vaig descobrir un món de gent realment generosa i tot el procés d’elaboració del llibre va ser intens i molt gratificant.
Em sento orgullós de participar en un projecte tan interessant com Els llibres de Tapís i també d’haver aconseguit ajuntar una pila d’il·lustradors tan bons (i bones persones) per il·lustrar els poemes.
Penso que una edició artesana com aquesta és una gran sort que no passa gaire sovint.
Si no vareu poder venir a la presentació de Vic i voleu conèixer una mica més aquest projecte, us animo a que aquest diumenge vingueu a la Biblioteca Bac de Roda. A la presentació, a més, també es podrà veure l’exposició de les il·lustracions amb els poemes corresponents.

Deu mil tardes

El llibre de poesia i il·lustracions editat per l’Associació Tapís ja està a punt. Demà a les 19:30 es farà la presentació al Centre d’arts contemporànies ACVIC.

L’acte també servirà per inaugurar l’exposició de les 14 il·lustracions (hi haurà il·lustracions d’Ana Cabello, Bibiana Gala, Carlos Sadness, Ester Tarabal, Gerard Rodríguez, Irene Matarrodona, Joan Peiron, Jordi Farrés, Lara Alejandre, Maite Rosende, Martina Tarabal, Olga Capdevila, Óscar Astromujoff i Pol Anglada) que acompanyen els poemes; així com el reportatge fotogràfic que detalla el procés de fabricació del llibre.

Aquí teniu un petit documental sobre tot aquest projecte: