La crítica de L’Escriba

Una de les crítiques més maques que va sortir quan vaig treure Bondat Senzilla aquesta primavera passada, va ser la del portal web cultural L’Escriba.cat, feta per Sílvia Plana. Avui em ve de gust compartir-la aquí amb tots vosaltres:

“En Guillem Ramisa és una d’aquelles persones que escriu des de dins, que tot el que surt de la seva ploma neix directament de la seva ànima. I projecta els pensaments més profunds d’una manera molt senzilla i sincera. Parla de coses de veritat, de debò, que serveixen per tirar endavant la vida i amb la vida.

Llegiu els seus poemes, escolteu els seus poemes musicats, sentiu les seves músiques, contempleu les seves il·lustracions, remeneu el seu blog. Tot està impregnat de senzillesa, una bonhomia original que avui en dia costa de trobar en persones i en lletres. Gaudiu de cada una de les perles que ens deixa, que es van fonent poc a poc per dins i imprengen l’ànima de bondat (¿Què et dóna i què et pren la teva ambició?).

Hi ha moltes maneres d’arribar fins a l’ànima d’en Guillem Ramisa. De fet, divendres passat va treure el seu nou disc, Bondat senzilla, però al darrere hi ha molta feina: Aquest sol hi és per a tots, Deu mil tardes, El món ample…”

BONDAT SENZILLA

El maig de 2017 Guillem Ramisa ha publicat Bondat Senzilla. Un homenatge a la bona intenció i a la gent que ens fa la vida més agradable. Es tracte d’un disc que obre terrenys variats, des del reggae fins al folk o el rock. Amb un univers poètic propi i proper.
En aquest disc la incorporació de vents i percussions ha obert noves sonoritats, un so de banda més complet que també es veu reflectit en els directes. La nova formació condueix les cançons entre la intensitat i la intimitat, busca emocionar i que la gent marxi havent viscut una experiència nova.

 

Escolteu aquí mateix BONDAT SENZILLA.

Youtube:

Spotify:

Si esteu interessats en comprar-lo físicament ho podeu fer clicant >>aquí<<.

Visca la vida

El món està ple de cares agradables
i vives.
Les veig al meu voltant,
totes a una distància gairebé infinita
de mi.
Tot i això, hi són.
Fins i tot un 1 de gener,
que el món sembla
que toca el seu punt més baix,
més fràgil.
Fins i tot llavors,
tot de cares enceses com estels
m’envolten
somrient purament
com un castell de focs
que esclata dalt del cel.

Efectivament hi ha amor
que no sabem llegir,
però que impregna
cada cosa que toquem.
Amor fins i tot en la ganyota
més ofensiva i corcada.
Fins i tot allà hi ha un torrent de llum
imparable i miraculós.

Cal ser-ne conscient,
perquè repetidament se’ns obre
un dia
al davant,
amb el seu cel, el seu trànsit
i els seus arbres.
Repetidament
les muntanyes de cabrera s’aixequen
com balenes immenses
al fons de la mirada.
Tot col·locat minuciosament
al seu lloc
perquè hi puguem passar les mans per sobre,
perquè hi puguem plorar desconsoladament.
Perquè ens hi puguem enamorar
com foc
a dins.

Visca la vida
blanca i daurada
que ens omple les mans de força.

(01-01-2017, Vic (Viena))

Roger Usart i Jordi Casadesús versionen El riu

En Roger Usart l’he escoltat tota la vida. Quan tenia 12 o 13 anys ja escoltàvem La fel·lació de cupido a fondo. No ha parat mai i sempre ha set impressionant, càlid i intens. Penso que és una de les persones que ha marcat el panorama de la música a Osona, ell ens va mostrar una manera de cantar i enfocar la música.
Aquest diumenge passat va fer un concert a la Jazz Cava, acompanyat d’en Jordi Casadesus (del qui també podria parlar una bona estona), i van versionar “El riu”. Va ser un orgull immens.