A vegades et cauen regals del cel.
L'Ari Bre Bre ha fet aquest vídeo on utilitza un parell de textos meus, “Perdre el present” i “La tristesa de totes les coses”, a més de un fragment de The Picture of Dorian Gray. Tot adaptat a la seva manera i en anglès.
Autor: Guillem
Aquest sol hi és per tots (La gravació)
Doncs ja està. Ja està. Sembla mentida. Han set uns mesos molt intensos d'escriure, de gravar i de pensar i pensar en les cançons. Des del principi que buscava els músics, fins ara que hem fet el concert de presentació. Ha passat temps, però ha valgut la pena.
Volia fer-ho de la millor manera, amb els recursos escassos que tenia, i ha sortit bé.
No passa cada dia que es treu un disc. En un disc hi ha tota una època, una etapa de la vida. Ha set esgotador, però ha valgut molt la pena.
En Bernat Gurt va gravar les bateries al març, ho vàrem fer amb en Turre (Jordi Torrents), al local de La iaia, i segurament això ha set el més encertat i el que ens ha ajudat més en tot aquest procés. Ell ens va donar bons consells i confiança. És una persona amb un caràcter excepcional i una capacitat per transmetre energia molt bèstia. Quedàvem de bon matí, i després de fer un cafè, en Bernat començava a gravar. Tots estàvem entusiasmats i la veritat és que seran uns dies que recordarem sempre.
Després varen venir els baixos, amb en Jordi Crosas. Sessions intenses i partides d'escacs. I bones converses sobre l'art i la música. Ha set una sort poder gravar els baixos amb ell.
Varen venir tardes i vespres gravant guitarres amb en Pau Sitjà. Sopars i il·lusió, perquè les cançons ja començaven a agafar forma. Penso que la guitarra d'en Pau té un fort protagonisme en aquest disc i n'estic molt content. És una persona amb molt talent i gust.
Tot el que va venir després va ser un treball individual força dur. Les meves guitarres, les veus, lletres que havia d'escriure. Decisions a l'hora d'enfocar les cançons, els noms... Gravava a les nits perquè els sorolls del carrer no donessin problemes. Van ser molts dies de dormir poc.
Quan va venir a gravar l'Ernest Crusats va al·lucinar amb la paradeta que tenia muntada al garatge de casa.
A l'estiu vaig estar fora. Va ser un viatge en el que vaig passar força temps escrivint i pensant en la música, però també vaig desconnectar molt. Llavors, al setembre, va haver-hi una cursa contra rellotge per acabar-ho tot a temps. Acabant les últimes lletres, gravant veus, treballant amb en Clément en la mescla, fent el disseny amb en Jaume Salés... Tot havia d'estar a temps per tenir els discs el dia de la presentació.
La lletra de “Camí trencat” la vaig escriure pràcticament tota la mateixa nit que la vaig gravar, l'últim dia que tenia per enviar les pistes a l'estudi.
Molt content, per cert, d'haver fet la mescla i el master a Boss Hog Studio. I també de com han quedat les il·lustracions d'en Jaume i les lletres d'en Gerard Rodríguez.
Ara comença una altra cosa, una etapa que neix de tot això. El concert de presentació va ser emocionant i sincer, vàrem quedar entusiasmats, i vull continuar amb els directes. Esperem que tot vagi bé.
Aquí teniu "Aquest sol hi és per tots":
Encara tinc les mans
Encara tinc les mans,
les ganes de marxar,
l'aire net a la mirada.
Encara tinc el somni,
la veritat per davant,
el temps per veure't.
Tinc l'estol d'ocells al pit,
el desig d'entrar-te dins,
la vida oberta i lliure.
El temps
em va tancant camins.
Em vaig fent gran
i em vaig torçant.
Però encara tinc les mans.
Que no s'acabi mai
Sabem que no pot ser,
que serà millor,
però que no s'acabi mai
aquest últim petó.
Hi ha la resta del món
i l'allau entre tu i jo,
però que no s'acabi mai
aquest últim petó.
Ens hem despedit tants cops
que és menys trista la tristor,
però que no s'acabi mai
aquest últim petó.
Que no s'acabi mai,
que és cristal·lí com sempre.
És sincer i és ple de foc
com ho va ser el primer cop.
Hi ha tot el que cal fer
i el que serà millor,
però que no s'acabi mai
aquest últim petó.
Guillem Ramisa amb Ernest Crusats (La iaia) - Marxar
El setembre passat, abans de que en Toni López marxés cap al Carib a viure la vida, vàrem gravar aquest vídeo a la terrassa de casa l'Ernest. És una cançó que vaig fer al llarg d'uns viatges. La guitarra la vaig composar estant a les muntanyes del sud d'Àustria; havia penjat l'esbós amb el nom de "Les muntanyes d'Àustria". I la lletra la vaig fer estant (i just al tornar) als Estats Units. El primer vers el tenia clar des del principi: "Al marxar tot se'n va". Viatjant amb tren o amb bus, al mirar per la finestra, sembla que sigui el paisatge el que marxa cap enrere. Això em feia gràcia perquè de fet, al marxar, les coses s'allunyen de tu i les pots veure des d'una distància nova.
La col·laboració amb l'Ernest Crusats va sorgir del festival benèfic de la Creu Roja "Junts Sumem", a l'Atlàntida de Vic. Allà jo i ell vàrem actuar junts i aquesta va ser una de les cançons que vam preparar. Des del primer moment vaig pensar que els seus coros hi quedaven genials.
No cal que digui que per mi és tot un orgull poder cantar una cançó amb l'Ernest. El considero un amic important i penso que és un gran artista.
Marxar
Al marxar
tot se'n va
només tens
el que sens
i els records
de la gent
sort n'hi ha
d'estimar
Aquest sol
hi és per tots
tens els ulls
plens de flors
dins el bus
assegut
em sap tan greu
tenir-te lluny
La vida pot
anar només endavant
Sempre estàs
massa enllà
no et puc
arribar a tocar
Vas marxar
i tot se'n va
però sort n'hi ha
d'estimar.
El crític-larva
Obre bé la boca,
i des del teu cau soterrat al fons de tot,
ves traient merda.
De tant en tant, potser notaràs un rajolí
d'orina amb el que et faig "canasta"
i et costa articular els mots,
però tu no deixis d'intentar-ho.
Recorda, però,
que des del teu forat de cuc, encongit i agre,
que des del teu forat de cuc, encongit i agre,
hi ha una cosa que no seràs capaç de destruir:
El que jo faig
ho faig amb bona intenció.
Presentació de "Deu mil tardes" a Roda de Ter
Aquest diumenge a les 7 de la tarda presentem "Deu mil tardes" a Roda de Ter.
Personalment aquest llibre te un gran valor per tota l'experiència que va suposar fer-lo; vaig descobrir un món de gent realment generosa i tot el procés d'elaboració del llibre va ser intens i molt gratificant.
Em sento orgullós de participar en un projecte tan interessant com Els llibres de Tapís i també d'haver aconseguit ajuntar una pila d'il·lustradors tan bons (i bones persones) per il·lustrar els poemes.
Penso que una edició artesana com aquesta és una gran sort que no passa gaire sovint.
Si no vareu poder venir a la presentació de Vic i voleu conèixer una mica més aquest projecte, us animo a que aquest diumenge vingueu a la Biblioteca Bac de Roda. A la presentació, a més, també es podrà veure l'exposició de les il·lustracions amb els poemes corresponents.
Esdeveniment al facebook: https://www.facebook.com/events/360735457424790/
Les paraules que et diuen (Natura morta)
Les paraules que et diuen
són mobles que pesen molt
i els has de portar a sobre l'esquena
com pots.
I has de fer veure que no entens
tot el descampat de pensament
que porten darrere.
Com si no entenguessis
el que volen dir en el fons.
Les llàgrimes (Natura morta)
Una gota regalima
tallant la galta;
aixecant la tristesa de la pell.
A dins hi té la guerra
i un silenci contingut,
i el cor hi explota incontrolable;
absolutament sincer.
Els llibres de Tapís a ICat.cat i entrevista a Olesa Ràdio
Dijous passat (10/07/14) van fer un reportatge a El Cabaret Elèctric d'ICat.cat on explicaven el projecte d'Els llibres de Tapís. El podeu escoltar aquí sota:
Penjo també una petita entrevista que m'han fet aquest matí a Olesa Ràdio per parlar de l'actuació que farem amb en Godai Garcia aquest dijous que ve a Olesa de Montserrat. La podeu escoltar AQUÍ.