Ja han passat vuit mesos des que va sortir Bondat senzilla, i amb el canvi d’any, sempre està bé mirar enrere. L’any passat en aquesta època estàvem gravant, i tot el procés, però sobretot la mescla amb en Joel, va ser una de les millors experiències que he viscut. Em sentia molt emocionat d’estar preparant aquestes cançons i de com estaven quedant. Descobrir la professionalitat d’en Joel Condal va ser impressionant i tots els dies a l’estudi d’en Marc Parrot van ser d’una intensitat molt forta.

Em sento molt orgullós de tots els músics que m’han acompanyat amb tot això, en Nabil, l’Albert, l’Esteve, i més endavant en Ferran. Molt bones persones que, a més, toquen de puta mare. Amb ells hi he compartit totes aquestes alegries i moltes hores de feina.

El fet de començar a treballar amb RGB era il·lusionant, podia passar qualsevol cosa. I l’etapa de concerts i entrevistes que va venir a l’estiu va ser genial. Els concerts de presentació a El so de les cases, El Festival de Pedralbes, el de Música Viva, el de l’Esquerda… en tinc molt bons records.

Haig de dir, però, que me n’esperava més… Més concerts, més escoltes… On sou gent? Doncs bé, això l’únic que vol dir és que toca treballar més i millor, i em sembla fantàstic, perquè és el que tinc ganes de fer.

Aviat vindran nous vídeos en directe, un videoclip que estem preparant, i a la que puguem, noves cançons. Amb la certesa de que quan les coses es fan amb l’ànima, finalment arriben on han d’arribar.

Sempre amb aquestes coses al cap, el 2018 comença com tots els altres.
Moltes gràcies a tots els que m’aneu seguint i us escolteu això que faig. Bon any!