Records dispersos #2 (en Mariano)

En un dels concerts de presentació del disc que vam fer a la Casa Tortadès va venir en Mariano. Va ser una sorpresa. Ens vam saludar just abans de començar. Es va asseure a primera fila i vam fer tot el concert. Aquell concert l’acabàvem fent El riu, el poema de Les coses que et fan falta i Arrenca el vol. La gent va aplaudir molt.
Després de saludar amb el grup, la gent es va començar a aixecar, ell va venir cap a mi i em va abraçar. Li vaig preguntar si li havia agradat, i em va contestar que sí, que li havia agradat molt.

Records dispersos #1 (Festival de Pedralbes)

El dia que tocàvem al Festival de Pedralbes en Garfunkel va fer parar les nostres proves de so perquè deia que el molestàvem. Ell en teoria ja havia d’haver acabat les seves, però les va allargar una hora més. Un cop va haver acabat, nosaltres vam poder començar les nostres, però només quedava mitja hora perquè comencéssim el concert.
Les vam fer tan ràpid com vam poder i vam marxar, la gent ja anava arribant. Al cap de poc vam sortir per començar el concert. Vaig començar jo sol amb Cor de blat, i en el moment en què entrava tota la banda, vaig veure com els meus pares arribaven del fons i s’asseien en una de les taules. No m’hauria imaginat per res que vinguessin. Això em va fer somriure i estar content durant tot el concert.

Ser interessant

Ser interessant
com un
rinoceront.
Tenir presència
com un puto rinoceront.
Atrapar-te l’atenció,
mantenir-te atent
com uns ulls de rinoceront
mirant-te.
Entre un arbre i els seus ulls.
Caqui.
Entre els ulls i l’arbre.
No entens això del caqui,
penses, estàs inquiet,
però recordaràs la merda aquesta del
Caqui,
perquè tinc atrapada la teva atenció
com un rinoceront
amb la seva banya immensa
a la punta del nas.
Calcetes.
Una banya molt grossa
i uns ulls mirant-te.
Et dic la merda aquesta
Calcetes.
M’ho puc permetre.
Et tinc quiet i atrapat,
i acabaràs de llegir això
fins que digui
Beixamel,
perquè tinc la teva atenció
i sé perfectament
què t’interessa.

Bondat senzilla. km 8

Ja han passat vuit mesos des que va sortir Bondat senzilla, i amb el canvi d’any, sempre està bé mirar enrere. L’any passat en aquesta època estàvem gravant, i tot el procés, però sobretot la mescla amb en Joel, va ser una de les millors experiències que he viscut. Em sentia molt emocionat d’estar preparant aquestes cançons i de com estaven quedant. Descobrir la professionalitat d’en Joel Condal va ser impressionant i tots els dies a l’estudi d’en Marc Parrot van ser d’una intensitat molt forta.

Em sento molt orgullós de tots els músics que m’han acompanyat amb tot això, en Nabil, l’Albert, l’Esteve, i més endavant en Ferran. Molt bones persones que, a més, toquen de puta mare. Amb ells hi he compartit totes aquestes alegries i moltes hores de feina.

El fet de començar a treballar amb RGB era il·lusionant, podia passar qualsevol cosa. I l’etapa de concerts i entrevistes que va venir a l’estiu va ser genial. Els concerts de presentació a El so de les cases, El Festival de Pedralbes, el de Música Viva, el de l’Esquerda… en tinc molt bons records.

Haig de dir, però, que me n’esperava més… Més concerts, més escoltes… On sou gent? Doncs bé, això l’únic que vol dir és que toca treballar més i millor, i em sembla fantàstic, perquè és el que tinc ganes de fer.

Aviat vindran nous vídeos en directe, un videoclip que estem preparant, i a la que puguem, noves cançons. Amb la certesa de que quan les coses es fan amb l’ànima, finalment arriben on han d’arribar.

Sempre amb aquestes coses al cap, el 2018 comença com tots els altres.
Moltes gràcies a tots els que m’aneu seguint i us escolteu això que faig. Bon any!

La gent que és un trunyo

Hi ha la gent que és un trunyo.
Aquesta gent que et don’ l’esquena
quan n’esperaves una resposta.
Aquesta gent a qui li perdones
que fes tal o qual cosa
perquè és així
La gent que és un trunyo,
bonica i llampant.
La gent que és un trunyo
i que la bona gent aguanta.
Aquesta gent hi són
i com més lluny millor.

La crítica de L’Escriba

Una de les crítiques més maques que va sortir quan vaig treure Bondat Senzilla aquesta primavera passada, va ser la del portal web cultural L’Escriba.cat, feta per Sílvia Plana. Avui em ve de gust compartir-la aquí amb tots vosaltres:

“En Guillem Ramisa és una d’aquelles persones que escriu des de dins, que tot el que surt de la seva ploma neix directament de la seva ànima. I projecta els pensaments més profunds d’una manera molt senzilla i sincera. Parla de coses de veritat, de debò, que serveixen per tirar endavant la vida i amb la vida.

Llegiu els seus poemes, escolteu els seus poemes musicats, sentiu les seves músiques, contempleu les seves il·lustracions, remeneu el seu blog. Tot està impregnat de senzillesa, una bonhomia original que avui en dia costa de trobar en persones i en lletres. Gaudiu de cada una de les perles que ens deixa, que es van fonent poc a poc per dins i imprengen l’ànima de bondat (¿Què et dóna i què et pren la teva ambició?).

Hi ha moltes maneres d’arribar fins a l’ànima d’en Guillem Ramisa. De fet, divendres passat va treure el seu nou disc, Bondat senzilla, però al darrere hi ha molta feina: Aquest sol hi és per a tots, Deu mil tardes, El món ample…”

BONDAT SENZILLA

El maig de 2017 Guillem Ramisa ha publicat Bondat Senzilla. Un homenatge a la bona intenció i a la gent que ens fa la vida més agradable. Es tracte d’un disc que obre terrenys variats, des del reggae fins al folk o el rock. Amb un univers poètic propi i proper.
En aquest disc la incorporació de vents i percussions ha obert noves sonoritats, un so de banda més complet que també es veu reflectit en els directes. La nova formació condueix les cançons entre la intensitat i la intimitat, busca emocionar i que la gent marxi havent viscut una experiència nova.

 

Escolteu aquí mateix BONDAT SENZILLA.

Youtube:

Spotify:

Si esteu interessats en comprar-lo físicament ho podeu fer clicant >>aquí<<.