Ja han passat vuit mesos des que va sortir Bondat senzilla, i amb el canvi d’any, sempre està bé mirar enrere. L’any passat en aquesta època estàvem gravant, i tot el procés, però sobretot la mescla amb en Joel, va ser una de les millors experiències que he viscut. Em sentia molt emocionat d’estar preparant aquestes cançons i de com estaven quedant. Descobrir la professionalitat d’en Joel Condal va ser impressionant i tots els dies a l’estudi d’en Marc Parrot van ser d’una intensitat molt forta.

Em sento molt orgullós de tots els músics que m’han acompanyat amb tot això, en Nabil, l’Albert, l’Esteve, i més endavant en Ferran. Molt bones persones que, a més, toquen de puta mare. Amb ells hi he compartit totes aquestes alegries i moltes hores de feina.

El fet de començar a treballar amb RGB era il·lusionant, podia passar qualsevol cosa. I l’etapa de concerts i entrevistes que va venir a l’estiu va ser genial. Els concerts de presentació a El so de les cases, El Festival de Pedralbes, el de Música Viva, el de l’Esquerda… en tinc molt bons records.

Haig de dir, però, que me n’esperava més… Més concerts, més escoltes… On sou gent? Doncs bé, això l’únic que vol dir és que toca treballar més i millor, i em sembla fantàstic, perquè és el que tinc ganes de fer.

Aviat vindran nous vídeos en directe, un videoclip que estem preparant, i a la que puguem, noves cançons. Amb la certesa de que quan les coses es fan amb l’ànima, finalment arriben on han d’arribar.

Sempre amb aquestes coses al cap, el 2018 comença com tots els altres.
Moltes gràcies a tots els que m’aneu seguint i us escolteu això que faig. Bon any!

Una de les crítiques més maques que va sortir quan vaig treure Bondat Senzilla aquesta primavera passada, va ser la del portal web cultural L’Escriba.cat, feta per Sílvia Plana. Avui em ve de gust compartir-la aquí amb tots vosaltres:

“En Guillem Ramisa és una d’aquelles persones que escriu des de dins, que tot el que surt de la seva ploma neix directament de la seva ànima. I projecta els pensaments més profunds d’una manera molt senzilla i sincera. Parla de coses de veritat, de debò, que serveixen per tirar endavant la vida i amb la vida.

Llegiu els seus poemes, escolteu els seus poemes musicats, sentiu les seves músiques, contempleu les seves il·lustracions, remeneu el seu blog. Tot està impregnat de senzillesa, una bonhomia original que avui en dia costa de trobar en persones i en lletres. Gaudiu de cada una de les perles que ens deixa, que es van fonent poc a poc per dins i imprengen l’ànima de bondat (¿Què et dóna i què et pren la teva ambició?).

Hi ha moltes maneres d’arribar fins a l’ànima d’en Guillem Ramisa. De fet, divendres passat va treure el seu nou disc, Bondat senzilla, però al darrere hi ha molta feina: Aquest sol hi és per a tots, Deu mil tardes, El món ample…”

Aquí teniu una il·lustració maquíssima que ha fet l’Eudald Palma, il·lustrador osonenc, basada en la cançó L’arbre ple de flors.

Moltíssimes gràcies!