Avui s’ha publicat NOMÉS ETS UN TROSSET DE TU.
Aquest és el primer single d’un treball conjunt amb HEBA (Jordi Torrents), un EP d’electrònica i poesia que veurà la llum el 9 de gener i que porta per nom TOT VA SOL.
Un treball atípic, contundent i bonic que tenim moltes ganes que descobriu.
De moment us deixem amb aquesta cançó. Feu-nos saber què us ha semblat. I recordeu que tot va sol.
La gent d’Acordes Rurales van venir i em van fer aquesta entrevista. No és massa habitual que comparteixi entrevistes aquí al blog, però aquesta em fa gràcia perquè és en castellà -primera entrevista que faig en castellà- i vam tocar tres cançons amb el grup que trobo que sonen prou bé.
Ja han arribat els vinils de Un somriure infinit. M’ha impressionat veure’ls en aquest format. És el primer cop que faig vinils i estic realment sorprès. L’àlbum porta pràcticament un any publicat a les plataformes digitals, però fins que no he tingut el disc a les mans, no he sentit que estés del tot feta la feina. Els objectes tenen un simbolisme que no es pot substituir des de cap pantalla…
Treballar en aquest disseny no va ser fàcil i n’estic molt satisfet. Hi he posat les lletres, els crèdits, els agraïments… En fi, que molt content amb tot això. Us deixo unes quantes fotos perquè ho pogueu veure.
Sembla que això s’està convertint en una tradició. Aquí teniu una nova entrega de preguntes creuades entre en Godai Garcia i jo. Us agrada aquest format? Ho hauríem de fer més sovint?
Està bé poder parlar de qualsevol cosa, de tant en tant.
Aquí teniu el vídeo en directe de DUS PAU al concert de presentació d’Un somriure infinit a Vic. El concert es va fer el 15 de novembre de 2024 al Teatre ETC.
Ens veiem el dia 8 de febrer a Mallorca!
El concert serà a les 20 h a l’Auditori de Porreres.
ENTRADES AQUÍ
Ja ha sortit LLIURE I BOHEMI, la cançó que faltava per completar el meu últim disc, Un somriure infinit. Aquesta cançó -que s’ha publicat també com a single- completa un àlbum on hi he posat tot el que tenia.
LLIURE I BOHEMI és una cançó que m’ha fet viatjar al passat i mirar-me de nou. M’ha permès veure el món on vivim des d’una certa distància i desenganxar-me de tota la tonteria i tibantor que ens envolta. M’he quedat a gust, la veritat, amb la sensació d’haver dit coses importants, i això no passa sempre.
“Què coi hi fem aquí?”, “Perquè tot això?”. Les grans preguntes de sempre planegen al llarg de la cançó sense arribar a masses conclusions.
Escriure aquesta cançó ha estat tot un viatge cap al passat i m’ha remogut. N’estic molt content.
Aquí teniu El riu en directe. Una altra cançó del concert de presentació d’Un somriure infinit a Vic.
Quan vaig lligar el concert de presentació a l’ETC de Vic, l’Edgar Vilà es va posar en contacte amb mi per si podia col·laborar. L’Edgar és un guitarrista de flamenc molt bo i ens coneixem de fa temps. Després de donar-hi voltes, se’m va acudir que era una bona oportunitat per tocar Eufòria. Eufòria és unade les cançons més escoltades al meu Spotify, però feia anys que no la tocava en directe, l’arpegi de guitarra és ràpid i mai m’ha anat bé de tocar-lo i recitar-hi al mateix temps.
D’entre tots els temes, aquest era la millor opció, també perquè després del poema podíem transformar la cançó cap on volguessim.
Va ser espectacular veure tocar l’Edgar en directe.
El primer cop que vaig veure la Mar va ser en un concert sorpresa al mig del bosc. Era una calçotada que en Martí (bateria del grup) organitzava a casa seva. Em va impressionar moltíssim. Ella tocava a una plataforma de fusta que en Martí havia construit just a la punta d’un marge. Aquest era l’escenari secret. Al seu derrera tot era cel i muntanya. El vent bufava i trencava el so, no hi havia altaveus.
Amb la Mar hem seguit coincidint en concerts i en dinars. Quan va sortir la idea de fer la col·laboració amb ella, a tothom li va semblar natural. Va ser fantàstic que li vingués de gust i que li agradés la cançó.
A LA PUNTA DEL FINAL parla del moment en què una cosa s’està acabant. Parla d’aquesta intensitat tan viva que se sent quan l’emoció es desborda sense filtres i pot sortir tot. És un moment molt especial de connexió amb el present i la veritat, on les coses es veuen amb molta nitidesa i surt l’emoció que guardàvem.
Parla d’això, i parla del continuar, que comença just després.
Ens ‘nem ponent
i tot el cel
crema ple d’amor.
Tan sentiment
portàvem dins
i ara brilla dalt de tot.
