A la punta del final amb la Mar Pujol

El primer cop que vaig veure la Mar va ser en un concert sorpresa al mig del bosc. Era una calçotada que en Martí (bateria del grup) organitzava a casa seva. Em va impressionar moltíssim. Ella tocava a una plataforma de fusta que en Martí havia construit just a la punta d’un marge. Aquest era l’escenari secret. Al seu derrera tot era cel i muntanya. El vent bufava i trencava el so, no hi havia altaveus.

Amb la Mar hem seguit coincidint en concerts i en dinars. Quan va sortir la idea de fer la col·laboració amb ella, a tothom li va semblar natural. Va ser fantàstic que li vingués de gust i que li agradés la cançó.

A LA PUNTA DEL FINAL parla del moment en què una cosa s’està acabant. Parla d’aquesta intensitat tan viva que se sent quan l’emoció es desborda sense filtres i pot sortir tot. És un moment molt especial de connexió amb el present i la veritat, on les coses es veuen amb molta nitidesa i surt l’emoció que guardàvem.
Parla d’això, i parla del continuar, que comença just després.

Ens ‘nem ponent
i tot el cel
crema ple d’amor.
Tan sentiment
portàvem dins
i ara brilla dalt de tot.

Passar per TV3

Hi ha coses que fan il·lusió pel que simbolitzen. Anar a TV3 era un repte i de cop va sorgir l’oportunitat de la manera més senzilla. A la vida solen anar així les coses. Els objectius s’aconsegueixen quan ja no són tan importants. Hi ha una relació estranya i mística entre el desitjar i l’aconseguir, entre el deixar anar i l’atraure.

El cas és que vaig fer l’entrevista i vaig tocar un tema a TV3. També he passat per la Ser, per Ràdio 4, per iCat, pel Primera Fila, per l’Enderrock, pel Canal Taronja i d’altres mitjans on he pogut explicar amb més o menys calma aquest nou disc: Un somriure infinit

En general m’agrada fer entrevistes, tot i això, tinc la sensació de no haver sabut explicar prou bé aquest disc, encara. Les cançons, la feina que hem fet… És complicat explicar una feina quan encara no tens perspectiva. En pots parlar amb claredat quan hi estàs ben bé al mig o quan ja ha passat un bon temps, però just després d’acabar-la, sembla que tot està ennuvolat.

Sigui com sigui, la feina està feta i estic agraït a tota aquesta gent que m’ha obert les portes amb tan bona voluntat.

En vindran més. Parlar de les coses, rai…

Un somriure infinit

Ha sortit el meu nou disc. Estic feliç, orgullós, emocionat, sobrepassat, esgotat, nerviós, però sobretot… satisfet.

He estat treballant molt temps en les cançons: que màgic que és posar il·lusió i creativitat en una cosa; treballar intensament en una cosa fins a quedar esgotat.

Fer un disc és un acte d’amor total. Que important i que poc necessari al mateix temps.

Aquest disc ha costat moltíssim, la vida no m’ho ha posat gens fàcil. Haver-lo tirat endavant ha estat una proesa plena de bellesa que m’emociona. A dins hi he posat tanta llum com m’ha sigut possible, i això em fa molt feliç.

Ara, que s’escampi i prengui vida.


Agraïments especials a en Martí González i en Ferran Isern —els músics que m’han acompanyat al llarg de tot aquest procés— i sobretot a en Joel Condal, enginyer de so amb qui he conviscut, una vegada més, durant les llargues i esgotadores hores de mescla. A tots ells gràcies per aguantar-me.


Curiositats i detalls del disc:

· Dues col·laboracions de luxe.
Al disc hi ha dues col·laboracions d’alta categoria. Per una banda, Joan Garriga, veterà músic que ha marcat la trajectòria musical d’aquest país i un dels millors lletristes que tenim. A mi m’ha acompanyat al llarg de la vida i l’admiro moltíssim. Amb ell cantem Tirar endavant.
Mar Pujol, una amiga i una artistassa amb una veu impressionant. La Mar arribarà tan lluny com vulgui. Estic molt content de tenir-la aquí. Amb ella cantem A la punta del final.

· Al disc hi falta una cançó.
D’aquí a un mes, aproximadament, afegirem una última cançó al disc. La idea era que es veigués però no fos clicable, però tècnicament no ha estat possible fer-ho. No passa res, us ho explico jo. És una cançó important, serà molt bonic quan la pogueu escoltar. La cançó ja està feta, però no ens era possible gravar-la abans. Un cop s’hi hagi afegit, serà el moment de fer les còpies físiques.

· Mindundi Records.
Mindundi Records és el segell que m’he inventat per a publicar aquest disc (i la resta de música que faci en un futur). Un paraigües fet a mida que em permetrà treballar amb autonomia dignament. Publicar un disc d’aquestes característiques sense l’ajuda de cap discogràfica pot semblar temerari, però a la pràctica, la veritat és que sempre m’he sentit bastant sol i he anat fent el meu camí.
Realment, l’únic que importa és que hi sigueu vosaltres. La resta va i bé segons com bufa el vent.

PRESENTACIÓ DEL NOU DISC

Molt content d’anunciar-vos que el 24 d’Octubre d’aquest 2024 farem un CONCERT A BARCELONA presentant el NOU DISC.

El concert es farà a la Sala Upload a les 20 h.
Podeu comprar les ENTRADES AQUÍ.

Ara mateix estem en ple procés de gravació de les cançons. És un moment emocionant i dur. Fa molta il·lusió poder-les compartir amb vosaltres d’aquí uns mesos.

Ens veiem a Barcelona!

UN SEGON DE LLUM, nou llibre de poesia

En general, quan publiques poemes d’aquests, hi ha una certa por de penedir-te’n en un futur. Si es donés el cas, em demano perdó. Un mai sap com es veurà en un futur. Sigui com sigui, ara em fa il·lusió publicar això, em sembla important. Són poemes que he anat fent els últims anys, en fa deu de l’últim llibre, així que engloben bastant temps.

Per si mai tingués la temptació de dir el contrari, deixaré clar que tots són personals i sincers. Inventar-me aquest tipus de coses em resultaria impossible. Ara, mirant-me’ls, penso que he estimat molt.

A vegades costa trobar-li sentit a mostrar-se, però en fer-ho, un sent una sensació com d’estar fent justícia. Costa explicar-ho, però poder ser tu, davant d’aquest món, és tot un triomf. Tots tenim mil coses a dintre que no sabem com fer flotar a la superfície, sensacions molt més fondes del que la lleugeresa del dia a dia tolera. És molt aparatós, mostrar-se.

Però no tot és exhibició emocional en aquest llibre; hi ha una bona part de poemes que volen captar un instant, poemes que, simplement, miren. El món és un espectacle. Vagis on vagis trobaràs gestos plens d’amor, de bondat, de dolor, de bellesa… tot passa constantment, en tot moment, a qualsevol lloc. Poder-ho copsar, per fugaç que sigui, és un triomf. Explicar-nos una mica aquest món, que ens supera d’una forma tan suprema, és reconfortant.

En alguns poemes he buscat això. Potser és el més valuós i bonic que hi trobareu. En tot cas, això no em toca dir-ho a mi. Desitjo, això sí, que hi trobeu alguna cosa que us toqui, que us arribi.
Benvinguts.



El podeu comprar a la Botiga Online
Editat per El Punt Volat

Ocells blancs interpretada a piano per Clara Ferrer

Aquesta dona fantàstica que veieu al vídeo resulta que és la meva veïna. Té un piano de cua i tot sovint la sento com toca. La Clara Ferrer.
Un bon dia estava per casa i vaig començar a sentir una melodia que em sonava. Em vaig quedar parat al menjador intentant identificar què coi era allò. Ella seguia provant les diferents parts de la cançó. Jo m’ho escoltava quiet, mirant per la finestra. De cop em vaig adonar que estava fent unes frases d’Ocells blancs i em va emocionar escoltar-la d’aquesta manera.
Aquest dimarts li vaig demanar de gravar-la sencera. M’agrada molt escoltar-la així, amb la melodia tan despullada. Espero que us agradi.

Entrevista a dues bandes

A principis de gener vam gravar aquesta entrevista a dues bandes amb en Godai Garcia. Preguntes cap a un i cap a l’altre, sense cap guió ni ordre, que ens posaven una mica contra les cordes. Molt divertit de fer, la veritat.

Ocells blancs (En directe)

Gravat el dia 14 de juny de 2023 a l’estudi Lab Ausa de la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

Gravació d’àudio per Jordi Castaño 
Coordinador Marc Pérez
Adjunt de coordinació Jordi Sunyer
Filmat per Toni López
Edició de vídeo per Guillem Ramisa
Mescla d’àudio per Joel Condal

Guillem Ramisa – Veu i guitarra espanyola
Ferran Isern – Trompeta, percussió i cors
Martina Viñas – Cors i percussió
Carles Girbau – Baix
Martí González – Bateria i cors