Alla + Claire

A vegades et cauen regals del cel. L'Ari Bre Bre ha fet aquest vídeo on utilitza un parell de textos meus, “Perdre el present” i “La tristesa de totes les coses”, a més de un fragment de The Picture of Dorian Gray. Tot adaptat a la seva manera i en anglès.

Aquest sol hi és per tots (La gravació)

Doncs ja està. Ja està. Sembla mentida. Han set uns mesos molt intensos d'escriure, de gravar i de pensar i pensar en les cançons. Des del principi que buscava els músics, fins ara que hem fet el concert de presentació. Ha passat temps, però ha valgut la pena. Volia fer-ho de la millor manera, amb… Continueu llegint Aquest sol hi és per tots (La gravació)

Encara tinc les mans

Encara tinc les mans, les ganes de marxar, l'aire net a la mirada. Encara tinc el somni, la veritat per davant, el temps per veure't. Tinc l'estol d'ocells al pit, el desig d'entrar-te dins, la vida oberta i lliure. El temps em va tancant camins. Em vaig fent gran i em vaig torçant. Però encara… Continueu llegint Encara tinc les mans

Que no s'acabi mai

Sabem que no pot ser, que serà millor, però que no s'acabi mai aquest últim petó. Hi ha la resta del món i l'allau entre tu i jo, però que no s'acabi mai aquest últim petó. Ens hem despedit tants cops que és menys trista la tristor, però que no s'acabi mai aquest últim petó.… Continueu llegint Que no s'acabi mai

Guillem Ramisa amb Ernest Crusats (La iaia) - Marxar

El setembre passat, abans de que en Toni López marxés cap al Carib a viure la vida, vàrem gravar aquest vídeo a la terrassa de casa l'Ernest. És una cançó que vaig fer al llarg d'uns viatges. La guitarra la vaig composar estant a les muntanyes del sud d'Àustria; havia penjat l'esbós amb el nom… Continueu llegint Guillem Ramisa amb Ernest Crusats (La iaia) - Marxar

El crític-larva

Obre bé la boca, i des del teu cau soterrat al fons de tot, ves traient merda. De tant en tant, potser notaràs un rajolí d'orina amb el que et faig "canasta" i et costa articular els mots, però tu no deixis d'intentar-ho. Recorda, però, que des del teu forat de cuc, encongit i agre,… Continueu llegint El crític-larva

Les paraules que et diuen (Natura morta)

Les paraules que et diuen són mobles que pesen molt i els has de portar a sobre l'esquena com pots. I has de fer veure que no entens tot el descampat de pensament que porten darrere. Com si no entenguessis el que volen dir en el fons.

Les llàgrimes (Natura morta)

Una gota regalima tallant la galta; aixecant la tristesa de la pell. A dins hi té la guerra i un silenci contingut, i el cor hi explota incontrolable; absolutament sincer.

Guillem Ramisa
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.