La pau del final de tot

Un dia em trencaré pel mig
però ho faré tan a poc a poc
que ningú se n’adonarà.
I després explotaré a trossets petits
que s’escamparan pel cel
a càmera lenta.

Serà un dia ple de llum
i el món es col·lapsarà un breu instant
per fer callar el dolor
que tanta gent té dins el cap.

I de cop tot somriurà d’una manera extraordinària
i la gent es donarà la mà
amb una bona intenció tan cristal·lina
que empetitirà les malalties
i la fúria de la mala sort
més fonda i negre;
fins i tot això serà insignificant,
perquè l’amor
estrenyerà amb força
fins a l’últim racó de vida
i no existirà res més.

AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS

[:ca]disc

Aquest disc em serveix de sobres per resumir el meu 2015. Ha set de tros el projecte que m’ha portat més temps, que m’ha fet conviure amb més persones, i del que n’estic més orgullós.
Aquí dins hi ha bona part del que he sentit aquest any; la gent que m’estimo i que m’ha fet costat.
L’escolto i recordo on vaig escriure cada cosa.
Recordo els assajos, el concert de presentació, els viatges, les trucades, etc…
Aquest disc, a més, ha portat tot de coses bones que faran que aquest 2016 sigui encara més bo.
No hi ha res millor que lluitar per algo i tirar-ho endavant.

AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS
TENS ELS ULLS PLENS DE FLORS.

Bon any a tothom![:es]disc

Aquest disc em serveix de sobres per resumir el meu 2015. Ha set de tros el projecte que m’ha portat més temps, que m’ha fet conviure amb més persones, i del que n’estic més orgullós.
Aquí dins hi ha bona part del que he sentit aquest any; la gent que m’estimo i que m’ha fet costat.
L’escolto i recordo on vaig escriure cada cosa.
Recordo els assajos, el concert de presentació, els viatges, les trucades, etc…
Aquest disc, a més, ha portat tot de coses bones que faran que aquest 2016 sigui encara més bo.
No hi ha res millor que lluitar per algo i tirar-ho endavant.

AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS
TENS ELS ULLS PLENS DE FLORS.

Bon any a tothom![:en]disc

Aquest disc em serveix de sobres per resumir el meu 2015. Ha set de tros el projecte que m’ha portat més temps, que m’ha fet conviure amb més persones, i del que n’estic més orgullós.
Aquí dins hi ha bona part del que he sentit aquest any; la gent que m’estimo i que m’ha fet costat.
L’escolto i recordo on vaig escriure cada cosa.
Recordo els assajos, el concert de presentació, els viatges, les trucades, etc…
Aquest disc, a més, ha portat tot de coses bones que faran que aquest 2016 sigui encara més bo.
No hi ha res millor que lluitar per algo i tirar-ho endavant.

AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS
TENS ELS ULLS PLENS DE FLORS.

Bon any a tothom![:]

Aquest sol hi és per tots (La gravació)

Doncs ja està. Ja està. Sembla mentida. Han set uns mesos molt intensos d’escriure, de gravar i de pensar i pensar en les cançons. Des del principi que buscava els músics, fins ara que hem fet el concert de presentació. Ha passat temps, però ha valgut la pena.
Volia fer-ho de la millor manera, amb els recursos escassos que tenia, i ha sortit bé.

No passa cada dia que es treu un disc. En un disc hi ha tota una època, una etapa de la vida. Ha set esgotador, però ha valgut molt la pena.
En Bernat Gurt va gravar les bateries al març, ho vàrem fer amb en Turre (Jordi Torrents), al local de La iaia, i segurament això ha set el més encertat i el que ens ha ajudat més en tot aquest procés. Ell ens va donar bons consells i confiança. És una persona amb un caràcter excepcional i una capacitat per transmetre energia molt bèstia. Quedàvem de bon matí, i després de fer un cafè, en Bernat començava a gravar. Tots estàvem entusiasmats i la veritat és que seran uns dies que recordarem sempre.

Després varen venir els baixos, amb en Jordi Crosas. Sessions intenses i partides d’escacs. I bones converses sobre l’art i la música. Ha set una sort poder gravar els baixos amb ell.

Varen venir tardes i vespres gravant guitarres amb en Pau Sitjà. Sopars i il·lusió, perquè les cançons ja començaven a agafar forma. Penso que la guitarra d’en Pau té un fort protagonisme en aquest disc i n’estic molt content. És una persona amb molt talent i gust.

Tot el que va venir després va ser un treball individual força dur. Les meves guitarres, les veus, lletres que havia d’escriure. Decisions a l’hora d’enfocar les cançons, els noms… Gravava a les nits perquè els sorolls del carrer no donessin problemes. Van ser molts dies de dormir poc.
Quan va venir a gravar l’Ernest Crusats va al·lucinar amb la paradeta que tenia muntada al garatge de casa.

A l’estiu vaig estar fora. Va ser un viatge en el que vaig passar força temps escrivint i pensant en la música, però també vaig desconnectar molt. Llavors, al setembre, va haver-hi una cursa contra rellotge per acabar-ho tot a temps. Acabant les últimes lletres, gravant veus, treballant amb en Clément en la mescla, fent el disseny amb en Jaume Salés… Tot havia d’estar a temps per tenir els discs el dia de la presentació.
La lletra de “Camí trencat” la vaig escriure pràcticament tota la mateixa nit que la vaig gravar, l’últim dia que tenia per enviar les pistes a l’estudi.
Molt content, per cert, d’haver fet la mescla i el master a Boss Hog Studio. I també de com han quedat les il·lustracions d’en Jaume i les lletres d’en Gerard Rodríguez.

Guillem Ramisa - Aquest sol hi és per tots

Ara comença una altra cosa, una etapa que neix de tot això. El concert de presentació va ser emocionant i sincer, vàrem quedar entusiasmats, i vull continuar amb els directes. Esperem que tot vagi bé.

Aquí teniu “Aquest sol hi és per tots“:

Encara tinc les mans

Encara tinc les mans,
les ganes de marxar,
l’aire net a la mirada.

Encara tinc el somni,
la veritat per davant,
el temps per veure’t.

Tinc l’estol d’ocells al pit,
el desig d’entrar-te dins,
la vida oberta i lliure.

El temps
em va tancant camins.
Em vaig fent gran
i em vaig torçant.
Però encara tinc les mans.

Que no s’acabi mai

Sabem que no pot ser,
que serà millor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Hi ha la resta del món
i l’allau entre tu i jo,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Ens hem despedit tants cops
que és menys trista la tristor,
però que no s’acabi mai
aquest últim petó.
Que no s’acabi mai,
que és cristal·lí com sempre.
És sincer i és ple de foc
com ho va ser el primer cop.
Hi ha tot el que cal fer
i el que serà millor,
però que no s’acabi mai

aquest últim petó.

Guillem Ramisa amb Ernest Crusats (La iaia) – Marxar

El setembre passat, abans de que en Toni López marxés cap al Carib a viure la vida, vàrem gravar aquest vídeo a la terrassa de casa l’Ernest. És una cançó que vaig fer al llarg d’uns viatges. La guitarra la vaig composar estant a les muntanyes del sud d’Àustria; havia penjat l’esbós amb el nom de “Les muntanyes d’Àustria“. I la lletra la vaig fer estant (i just al tornar) als Estats Units. El primer vers el tenia clar des del principi: “Al marxar tot se’n va“. Viatjant amb tren o amb bus, al mirar per la finestra, sembla que sigui el paisatge el que marxa cap enrere. Això em feia gràcia perquè de fet, al marxar, les coses s’allunyen de tu i les pots veure des d’una distància nova.

La col·laboració amb l’Ernest Crusats va sorgir del festival benèfic de la Creu Roja “Junts Sumem”, a l’Atlàntida de Vic. Allà jo i ell vàrem actuar junts i aquesta va ser una de les cançons que vam preparar. Des del primer moment vaig pensar que els seus coros hi quedaven genials.
No cal que digui que per mi és tot un orgull poder cantar una cançó amb l’Ernest. El considero un amic important i penso que és un gran artista.

Marxar

Al marxar
tot se’n va
només tens

el que sens

i els records
de la gent
sort n’hi ha
d’estimar

Aquest sol
hi és per tots

tens els ulls
plens de flors

dins el bus
assegut
em sap tan greu
tenir-te lluny

La vida pot
anar només endavant

Sempre estàs
massa enllà
no et puc

arribar a tocar

Vas marxar
i tot se’n va
però sort n’hi ha
d’estimar.

 

El crític-larva

Obre bé la boca,
i des del teu cau soterrat al fons de tot,
ves traient merda.
De tant en tant, potser notaràs un rajolí
d’orina amb el que et faig “canasta”
i et costa articular els mots,
però tu no deixis d’intentar-ho.
Recorda, però,
que des del teu forat de cuc, encongit i agre,
hi ha una cosa que no seràs capaç de destruir:
El que jo faig
ho faig amb bona intenció.

Presentació de “Deu mil tardes” a Roda de Ter

Aquest diumenge a les 7 de la tarda presentem “Deu mil tardes” a Roda de Ter.
Personalment aquest llibre te un gran valor per tota l’experiència que va suposar fer-lo; vaig descobrir un món de gent realment generosa i tot el procés d’elaboració del llibre va ser intens i molt gratificant.
Em sento orgullós de participar en un projecte tan interessant com Els llibres de Tapís i també d’haver aconseguit ajuntar una pila d’il·lustradors tan bons (i bones persones) per il·lustrar els poemes.
Penso que una edició artesana com aquesta és una gran sort que no passa gaire sovint.
Si no vareu poder venir a la presentació de Vic i voleu conèixer una mica més aquest projecte, us animo a que aquest diumenge vingueu a la Biblioteca Bac de Roda. A la presentació, a més, també es podrà veure l’exposició de les il·lustracions amb els poemes corresponents.